dimecres, 27 de maig del 2015

Via ferrada del Tossal de les Venes


El 18 d’octubre del 2014, el Club Excursionista Montblanc inaugura aquesta innovadora via ferrada, després d’una gran tasca realitzada pels membres del G.I.E.M., i amb la col·laboració del Grup de Rescat de Protecció Civil de Montblanc.

foto de grup
Nosaltres la vam fer pocs mesos desprès de la seva inauguració, ja que des de un primer moment ens va cridar molt l'atenció el fet de passar per dins una cova, fet únic a tota la península. La data escollida va ser el 15 de febrer del 2015. A les 9:00 vam sortir de Tarragona i a les 10:00 ja ens trobàvem a Rojalons.


Per arribar amb cotxe haurem d'anar fins el poble de Montblanc, on haurem de creuar el poble per anar a trobar la TV-7042 en direcció a Rojals. L’inici d’aquesta carretera és força costerut, per un tram amb algunes corbes molt tancades, que en cosa d’uns 8 quilòmetres ens aproparan a la cruïlla que mena al despoblat de Rojalons. Aquí mateix, hi ha força lloc per deixar el cotxe.


La via ferrada està situada en les parets del Tossal de les Venes, una muntanya de 584 metres dins del terme de Montblanc. L’itinerari té una mica de tot, no és una via molt llarga però tampoc de les més curtes, es pot realitzar amb un temps d’entre 1 hora i mitja, i 2 hores. Nosaltres vam trigar més aviat 4 hores, ja que ens vam dividir amb dos grups i un d'aquests pujava amb corda d'escalada muntant i equipant reunions per falta de dissipadors per tothom.


El Salva creuant el primer pont Nepalí i l'Aleix i l'Albert esperant per sortir amb cordada d'escalada.

La via té una dificultat de K4+ i alguns per superar alguns trams amb desplom vam tenir de suar bastant. La major part del recorregut és de flanqueig horitzontal, amb alguns passos més tècnics que difícils. També i trobarem un parell de ponts, i una part final molt interessant que remunta per l’interior d’un avenc on és obligatori l’ús del frontal.



l'Alex creuant el pont Napelí llarg i el Ferran pujant per l'interior de l'avenc.

Vam arribar a Tarragona a les 15:00 del migdia, la valoració de tots els integrants va ser molt positiva i alguns d'ells van repetir en varies ocasions tornar a organitzar una sortida d'aquest estil. ho tindrem present!!

Salut i cames!!

 Les fotografies

dijous, 30 d’agost del 2012

Aneto

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva altitud és de 3.403,5 metres. Al seu cim s'hi va instal·lar una creu de ferro i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.

Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió.

Nosaltres vam realitzar l'excursió els dies 28,29 i 30 d'agost de 2012. Al ser estiu ens van obligar a deixar el cotxe als "Llanos del hospital". Així que la ruta que vam seguir i que ja teníem plantejada de casa va ser: Llanos del Hospital→Besurta→Refugi la Renclusa→Portillon superior→Pas de Mahoma→Pic d'Aneto.

El 28 al matí vam pujar amb cotxe fins a Benasque, per després continuar 10km. més per la "A-139" on trobem l'indicador dels "Llanos del Hospital" a mà dreta, al cap d'uns minuts de seguir per una pista asfaltada vam arribar als "Llanos del Hospital". Un cop arribats ens vam ordenar el material i vam començar a caminar fins la Besurta, allí vam parar per dinar i agafar forces per tot seguit continuar fins el refugi de la Renclusa.

Foto de sortida, al hospital de Benasque.
Un cop arribats vam aprofitar per plantar la tenda d'acampada i posar els grampons a mida per el dia següent no tenir problemes a la glacera. Vam acabar de matar el temps visitant la capella de la "Virgen de la Nieves" i vam fer uns beures al refugi, després ens vam fer el sopar i a les 22:30 ja estàvem dins al sac.

El dia següent vam desmuntar la tenda ja que durant el dia està prohibit mantenir-la plantada. Vam començar a pujar cap al cim a les 6:00, fins les 7:15 el frontal va ser imprescindible. De la Renclusa al Portillon superior es va fer una mica pesat, ja que és una pujada continuada i molt pedregosa.

Un cop al Portillon baixes a agafar el glaciar de l'Aneto, en aquestes dates estava en molt mal estat, un glaciar que per desgràcia poc a poc es va reduint de manera bastant ràpida. El vam trobar amb moltes escletxes i amb moltes pedres a causa de la gran calor que va fer aquell estiu.

Glaciar de l'Aneto.
A les 12:00 estàvem al famós "Pas de Mahoma" una grimpada fàcil de 25 metres però on està totalment prohibit cometre cap error ja que tens un pati d'uns 300 metres per banda i banda. Ens vam fer la foto de rigor abans de creuar el pas i tot seguit 3 dels 4 integrants vam creuar el pas fins el cim de l'Aneto.

           Fotos del cim de l'Aneto.

Ens vam fer les tradicionals fotos davant la majestuosa creu i vam baixar ràpid, ja que feia bastant de fred.

La tornada la vam fer amb calma fins la Renclusa on vam muntar de nou la tenda i vam aprofitar per anar al refugi i veure un fabulós caldo de cocido ben calent.

El 30 vam baixar fins al cotxe i vam tornar cap a Tarragona.

Per ara és la muntanya més alta realitzada per excursions.cau. Tot s'ha de dir que coneixíem el terreny perquè l'Albert ja era el tercer cop que feia aquesta mateixa ruta. Ara toca pensar amb més cims!!!

 Les fotografies

dimecres, 9 de maig del 2012

Via Ferrada feixa Colom

El dia 9 de maig vam organitzar una sortida a l’ermita de Sant Joan de Montblanc i a la via ferrada de la Feixa Colom.

En aquesta sortida vam anar l’Aleix, la Laura i l'Albert. Vam sortir de Tarragona a les 10:00 del matí, per anar fins a Montblanc. Un cop al poble vam aparcar el cotxe i vam enfilar el camí direcció a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya.

Per anar a l’ermita nosaltres vam agafar el camí anomenat “Bosc del Gorrines” senyalat amb un cartell indicador de fusta. Aquest camí s’enfila muntanya amunt i amb uns 45 minuts i vam ser.


Una de les campanes de l'ermita

L’ermita està molt ben cuidada i està totalment oberta al públic i excursionistes. Disposa de varies sales com un menjador, cuina… A part del mirador a la part superior coronat amb la bandera o més ben dit la senyera del nostre país.


Foto de grup al mirador de l'ermita 

Desprès d'escriure al llibre de visites i fer les fotos de rigor vam anar per el camí que surt del darrera del mirador direcció a la via ferrada.

Tenim que anar baixant pel camí fins que a mà dreta trobem un indicador vermell amb el nom de via ferrada. Està molt ben senyalitzat, tot i que nosaltres ens vam passar de llarg per anar parlant durant el camí.

Un cop a la via i desprès d'explicar quatre nocions bàsiques a la Laura vam tirar amunt. Vam gaudir tots tres d'una via fàcil però bonica per l’entorn que l’envolta i alguna curiositat del seu muntatge. Com una barra d'acer que tens que desgrimpar o uns metres de travessa lateral per la roca per uns barrots de ferro que han instal·lat.


La Laura baixant per el tub d'acer 

Amb 40 minuts la vam tenir acabada i vam enfilar camí a Montblanc. Un cop a Montblanc vam aprofitar per parar en un bar i dinar.

En definitiva un dia on vam poder descobrir i gaudir els tres que vam anar-hi de la tranquil·litat brutal d'aquest lloc i de la via ferrada que tenim al costat de casa nostra.






dilluns, 15 d’agost del 2011

La Porta del Cel

Arribats al mes d'agost ja tocava la tradicional ruta per els pirineus, enguany la vam celebrar completant el circuit circular de la porta del cel.

El circuit enllaça 4 refugis, el de Certascan, el de Pinet, el de la Vallferrera i el del càmping masia Bordes de Graus a més de passar pel poble de Tavascan i fer un recorregut pel nou Parc Natural de l'Alt Pirineu així com de l'Ariège.


El desnivell acumulat és de 11.000 metres en una distància de 65 kms., i amb 4 etapes de més de 1100 m. de pujada. A més a més podem dir que compta com a motivació extra la de pujar fins a 3 cims, tot i que algun valent en pot fer algun més.


Vam participar de l'excursió el Manel, el Salva, l'Aleix, la Laia i l'Albert, vam marxar del dia 10 al 15 d'agost amb el següent calendari:


El dia 10 vam sortir de l'Imperial Tarraco de Tarragona direcció Tavascan, un cop arribats vam passar la nit a l'hotel Marxant per començar la ruta de bon matí el dia següent.


El dia 11 vam començar a caminar a les 7:30 direcció al càmping de Graus, lloc on ens van donar el material oficial de la ruta (mapa de la ruta, samarreta tècnica i la targeta de pas per segellar a cada refugi). En aquest dia vam fer el cim de Certascan (2.852m.).

  • Desnivell etapa: +1.790m. ; -670m.

  • Llargada: 16.7 Km.


 
A l'esquerra caminant per el poble de Graus, a la dreta el cim de Certascan.


El dia 12 vam anar del refugi de Certascan al de Pinet, passant per un camí preciós i amb forces llacs paradisíacs però alhora amb trams poc definits i amb molta facilitat a poder-se perdre's, a la part francesa li manca senyalització ja que la treuen ells mateixos cosa que provoca que tinguem que està molt atents. Aquest tram a nosaltres sens va fer molt llarg. Un cop arribats al refugi l'Aleix i jo ens vam banyar al llac de just davant del refugi.

  • Desnivell etapa: +1.350m. ; -1.350m.

  • Llargada: 13.3 Km.



Llac du Pinet amb el refugi al fons.

El 13, va ser el dia de tornar-nos a col•locar per segona vegada fins al punt més elevat de tots els Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143m.), i jo personalment vaig voler fer la petita grimpada fins arribar a la Punta de Gabarró (3.114m.). Aquest dia la caminada s'allarga fins arribar al refugi de la Vallferrera, un refugi que ha patit una gran ampliació en aquests últims anys per poder complir les expectatives d'aquesta nova ruta, ara passa a ser d'un petit refugi a un gran hotel dels Pirineus.

  • Desnivell etapa: +1.100m. ; -1.400m.

  • Llargada: 13.3 Km.


A l'esquerra al cim de la Pica d'Estats (3.143m.), al centre l'Albert al cim de la Punta de Gabarró (3.114m.), a l'esquerra pila de 3 al refugi de Vallferrera, amb els amics de Terrassa i Sabadell.


L'ultim dia de ruta, el 14 és el més llarg pel que fa a quilometratge, i un dels més durs també ja que travesses alguns colls bastant pedregosos com el de "Sallente", " i el de la Llaguna". A més dels colls passes per la Cabana de Basello o la de la Ribera a més a més de passar pel costat del refugi no guardat de Baborte. Aquest dia fas el cim de la "Roca Cigalera" (2.668m.). Es últims quilometres és caracteritzen per una llarga baixada fins arribar de nou al poble de Tavascan.

  • Desnivell etapa: +1.315m. ; -2.100m.

  • Llargada: 20.3 Km.


Foto de grup al cim de la Roca Cigalera (2.668m.).

Aquesta ruta és caracteritza per la seva duresa, per el seu fort desnivell, per la seva gran bellesa i per la obligatorietat de pujar als cims de Certascan i Pica d'Estats ja que ens els dos tens que segellar.

A part no podem oblidar que transcorre o passem per el llac natural més gran dels Pirineus com és el de Certascan.

Perfil de la ruta.


Durant la ruta vam poder conèixer uns grans amics i companys castellers de Sabadell i dels Minyons de Terrassa. Per aquesta raó al refugi de Vallferrera vam aixecar un pilar de tres. El dia que vam arribar a Tavascan ens van convidar a la casa d'un d'ells que té precisament en aquest poble per poder veure tots junts el Madrid-Barça de la Super-copa. En definitiva un dia molt complert.


Res més Salut i una molt forta abraçada per si llegeix aquest text algun dels nostres amics de Sabadell o Terrassa.





dimecres, 1 de juny del 2011

Monogràfic de muntanya

Aquest cap de setmana passat dos membres d'excursions.cau van participar del monogràfic de "tècniques de progressió i conducció de grups a mitja muntanya", va ser un monogràfic organitzat conjuntament per Adhara i l'escola Pia.


El monogràfic el vam fer al centre de formació de tècniques de muntanya que té l'escola Pia a Pont de Suert. Vam fer un total de 5 hores teòriques i 15 de pràctiques. A les practiques vam fer una excursioneta pel voltant de la presa de Cavallers, on ens van posar en joc amb diferents modalitats de terreny, també vam gaudir d'una ruta fins al poble abandonat de Saraís i per ultim vam pode gaudir de la via ferrada del Tossal de Miravet.

Pel que fa la via ferrada ens va agradar molt, té alguns trams una mica compromesos però està molt ben equipada. La via disposa de dos pons de mico, 3 trams amb parets verticals, un desplom, i una tirolina de 20 metres, opcional (per poder-la fer teniu que portar una politja). Té varies vies d'escapament.

En definitiva un cap de setmana amb un molt bon ambient entre companys i monitors, on vam aprendre noves tècniques davant la muntanya. A més a més vam poder gaudir de la final de la Champions Lague del Barça, sota una gran festa a la plaça de la vila.

Moltes felicitats a totes i tots per aquest gran cap de setmana!!!